Zarauz 2013 - De Tri a Du by Matx Biondi

Arribem a Zarautz el divendres al vespre, on finalment només correré jo. Ni el Jaume ni el Pedro han pogut venir. Durant tota la setmana, cada dia mirant la predicció del temps. Semblava inevitable que ens tornaríem a mullar i a passar fred. Això ja no seria cap sorpresa, ho era el rumor de la possible suspensió del tram de l'aigua. Una plaga de meduses han envaït el nord i el que fa realment especial el triatló de Zarautz, que és la travessa nedant de Getaria fins a Zarautz, seria impossible aquest any. Era un rumor que corria per Internet, però al veure'n la quantitat a la sorra en la marea baixa, i l'absència de surfistes a l'aigua, feien que cada vegada prengués més força. Finalment a les 22:00 ens arriba un sms de direcció de cursa, es suspenia la natació i ens convocaven a tots a una reunió informativa a les 10:45 del dissabte al frontó del poble.

A la nit, recordo el triatló de Bilbao, el fred i el patiment. Per si de cas carreguem de calories el cos amb un sopar abundant i mentalment vaig repassant tota la roba que he portat pel tram de bicicleta. No para de ploure, i no pararà en tota la nit. Sembla que ens estigui avisant del que serà l'endemà.

Sorprenentment el matí de dissabte ja no plou, és més, sembla que el cel s'aguantarà. Esmorzo pasta, última consulta a la meteo i cap al breafing.

Explicacions de la suspensió del tram de natació, ens ensenyen alguna fotografia de l'estat en que li ha quedat la mà a un surfista, i de la quantitat de meduses presents. Al meu entendre, decisió encertadíssima i compresa per la gran majoria de participants allí presents. Decisió final, es farà un duatló amb les distàncies 9/82/14. Serà el debut en un duatló per mi però com diu un bon amic " quan estàs al ball, s'ha de ballar " i ja que hi som, ho donarem tot.

A les 12:00 bicicleta al box, la jaqueta i els guants preparats per no passar penúries a la bici. Tot apunt! A les 14:10 fem la sortida, 10 minuts més tard que les noies. Jo despistat com sempre, surto molt darrera, però aviat agafem bon ritme. El tram de cursa és molt bonic. Un tram de terra paral·lel al mar i la resta per un circuit urbà. Comença a haver-hi públic i s'agraeix.

Bones sensacions fins a la transició. M'abrigo i a la bici. He portat la bici de ruta, no em conec el circuit i amb la modificació d'aquest any ningú tenia clar si portar la de triatló o la normal. No plou i fins hi tot fa una certa caloreta, per un moment penso quina llàstima que no hagin pogut venir aquell parell. Espectacular el recorregut, es pot anar força ràpid, el 80% del temps amb el plat, fins hi tot es podia anar molta estona acoplat.

Mes o menys al km 30 el cel es tapa i comença a ploure. Cremallera fins a dalt i a apretar les dents. Em poso en paral·lel a un altre triatleta que em comenta que es coneix el circuit i que vagi amb molta precaució a les baixades. Així ho faig i intento memoritzar els llocs perillosos del circuit.

Després de la primera baixada ens acostem a la zona del càmping, on hi ha les rampes més dures del dia y que substitueixen el famós muro de Aia. Un passadís de gent, t'ajuda a pujar entre crits, ànims i timbals sobre un paviment amb rampes de fins al 20%. Curt, contundent però emocionant.

Tornem al punt de sortida per tornar a fer el mateix recorregut, ja estic xop, mitja volta i tornem-hi, la segona volta si que se'm va fer dura, no sé si per l'esforç, pel fred o per tot plegat, tinc les cames com una pedra, se'm complica posar-me de peu sobre la bici, les rampes m’envaeixen les cames, tremolo pel fred i per la por a caure. La última pujada al càmping és un calvari. No sento ni els crits ni ànims de la gent, només el meu alè i l'aigua que em corre des de el cap fins al peus. Els quàdriceps clavats i sense notar als peus.

Baixem a Zarautz i cap a boxes, queden 14km de cursa a peu. Els cames m'avisen al primer moment, però espero que el córrer em faci recuperar temperatura i millorin les sensacions.

Passo el primer km i les cames diuen prou, paro, estiro, dubto, retirada? mai m'havia passat, impossible caminar, menys córrer. Estiro, la gent m'anima a seguir, ho provo i mica en mica puc córrer. Cau el ritme de mala manera però em vaig trobant millor. Sembla que puc i m'animo, van caient els km, estic content, el ritme millora i el pas per dintre el poble, ple de gent, fa pujar la moral.

Arriba el punt en que ja veig que acabaré, l'últim km es fa a braços de la gent. Diuen que no ho havia ni la meitat de la gent que altres anys, el fred i l'aigua han deslluït una de les proves amb més solera del calendari, però per mi, és la vegada que veig mes públic en un triatló. Arribada, 4:21:22 amb sabor agredolç. Content per les sensacions del dia però decebut per que una altra vegada la meteo i les meduses, factors incontrolables, han deslluït un dia que en condicions normals hagués sigut encara més espectacular.

M’abrigo molt i anem a recollir la bicicleta al box, està tot xop, casc, guants, jaqueta, bici, tot! Coixejant i sota el paraigües, arribem a la furgoneta, està aparcada a 25 metres de la ‘Pukas Surf Eskola’, on em vaig fer una dutxa calentíssima . Casi podria dir que el millor del dia. Allí coincideixo amb unes surfistes que m'ensenyen els peus i les mans plenes de picades. Han sortit de l'aigua per cames. Impossible fer surf i menys nedar!

http://www.zarauzkotriatloia.com/

http://matxbiondi.blogspot.com.es/